Naixcut en 1869 en Albacete, un molt menut José Juan Dómine es va traslladar a Valéncia. De Villanueva de la Mar, població absorbida en 1897 per la capital (el Grao de Valéncia), era la seua esposa, Pilar. El port i el Mediterràneu varen canviar la seua vida. Abans va estudiar en lluentor Medicina i va dirigir ‘La Salut Pública. Revista d'higiene i tuberculosis’, que va impulsar junt a coneguts doctors com José Chabás, Francisco Moliner i Vicente Peset Cervera, pare de Peset Aleixandre. Varen promoure una corrent de higienistas preocupats pels ciutadans més desfavorits.
D'idees lliberals, va entrar en política i en 1904 va fundar en Valéncia el partit de Canalejas. En 1909 va fallir el seu pare i es va fer càrrec de l'empresa familiar, la consignataria de barcos i transitaria Agència Dómine, que va subsistir fins a 1972, despuix de ser de les primeres en operar en ‘containers’.
En 1909, en una aliança empresarial i familiar en Juan José Sister, es fusionen la Companyia Valenciana de Navegació (fundada per J. J. Sister) i La Roda Germans, de la que Dómine era gerent. Naix la Companyia Valenciana de Vapors Correu d'Àfrica i en la seua habilitat s'adjudiquen la concessió estatal de comunicacions entre la península i el Magreb.
Esta exitosa empresa va ser l'orige de Trasmediterránea, que va sorgir de l'unió en societats catalanes. Es va forjar en 1917; és dir, en plena I Guerra Mundial, en els submarins alemans bloquejant el Mediterràneu, el Canal de la Taca i la Mar del Nort; en un comerç de màxim risc i mig paralisat, i una Valéncia que sofria greus carestia de carbó i patia corts en l'allumenat públic.
Els qui ho varen conéixer i varen deixar alguna cosa escrit sobre ell destaquen la seua capacitat com a gestor, un enorme carisma, la «miraculosa sugestió de les seues paraules» i una «simpatia arrolladora», que varen ajudar a concloure en èxit qualsevol empresa, per gosada que semblara, tal i com va reconéixer el seu amic i soci Ernesto Anastasio.
Encara que més conegut per Trasmediterránea, els majors orgull de J. J. Dómine varen anar primer les drassanes i despuix Unió Naval de Llevant, com a sucursal de la naviera i empresa que alcançaria els 3.000 empleats. Els seus bucs varen ser «obres d'artesania» i eixemple de «pulcritud». Més de 200 barcos varen eixir dels seus tallers, fins al tancament definitiu de fa uns anys.
Cap al final de la seua vida, el general Primer de Rivera i el ministre Calvo Sotelo li varen encarregar al lliberal J. J. la posada en marcha en 1927 de la Companyia Arrendatària del Monopoli del Petròleu (Campsa), per a frenar el domini estranger, en una complexa operació en la que va fer confluir la banca catalana i del restant d'Espanya. Dómine destacava per això. Unia voluntats. I va convertir Valéncia en una potència naval.
Pilar Esteve Garcia
( Pilar Verdadera)
Fuentes :Trasmediterranea.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario