La pasión cristiana de los barrios del mar valenciano, de sus playas, de sus pescadores , de Sorolla, de los Benlliure...
Así nace una tradición que perdura con esfuerzo año tras año,ensalzando una fiesta y un sentir., con el redoble siempre en la izquierda,como se enseña a desfilar.
Sus primeros origenes se datan por el documento de Basilio Sebastián Castellano de Losada. Con el título “Costumbres españolas.
Con ello quedaba conformada la tradicional composición de colectivos que integran de manera tradicional la Semana Santa Marinera de Valencia: vestas (penitentes), que acompañan en las procesiones al Crucificado, sayones/soldados romanos, que custodian al Nazareno y los granaderos, que acompañan a Ntra.Sra. de los Dolores, en su soledad ., sumandose con el pasar de os años, y pese al parón de la Guerra Civil española, la quema y destrucción de imágenes a manos de republicanos y comunistas .. numerosas cofradias e imagénes hasta nuestros dias.
Entre las tradiciones diferenciales de la Semana Santa Marinera destaca el hecho de que las imágenes se acogen durante la Semana Santa en las Hermandades o Cofradías, en locales parroquiales e incluso en casas particulares. Estos locales y casas devienen en capillas durante la conmemoración de la Semana Santa, en particular en el Jueves Santo; es lo que se conoce como la visita a los monumentos. No hay que confundir estas imágenes con las reliquias que representan y que no se encuentran allí.
Excepto algunas imágenes casi todas van cambiando de casa cada año y ya acabada la Semana Santa se devuelven a la Parroquia o al Museo, incluso al local de la hermandad o a algún cofrade. Hay hermandades que no dejan las imágenes en casas.
Es costumbre, durante la noche de Gloria (madrugada del Sábado al Domingo de Resurrección), que la gente arroje agua y vajilla vieja desde los balcones. Es el acto conocido como la trencà dels perols, una costumbre cuya simbología es echar lo viejo para dejar entrar lo nuevo, renovarse.Junto con los vestas o penitentes, procesionan los llamados personajes bíblicos, que representan a distintos protagonistas de los Evangelios, que se hacen acompañar de una alegoría que los identifica y que suelen portar en las manos.Son tradicionales en la Semana Santa Marinera las Corporaciones (antiguamente, Corporaciones Armadas), que representan soldados de corte histórico, tanto en la época de la conquista romana (pretorianos y longinos), de las Cruzadas (sayones), o de la invasión napoleónica (granaderos franceses).
La imaginería valenciana tiene también su artista. Es al final de su carrera, en la década de los cuarenta, cuando Mariano Benlliure, que ya es por entonces uno de los escultores más celebres de su época, cuando centra su actividad en la imaginería religiosa y de carácter procesional, recibiendo encargos por todo el país con el fin de reponer todo aquello que se fue destruido en la quema de las iglesias del año 1931 y los destrozos consecuencia de la Guerra civil. Así, en 1931 nuestro gran escultor, nacido en el barrio del Carmen, cuando contaba con 68 años, entregó a la ciudad de Zamora, concretamente a la Cofradía de Jesús Nazareno el paso ´Redención´ que está considerado como la mejor obra de arte sacro de nuestro autor.
Un complejo grupo escultórico protagonizado por el Nazareno, el Cirineo (quien ayudó a Jesús a subir la cruz al Gólgota) y la Magdalena sumida en el el dolor. Tiempo atrás con tan sólo quince años, realizó su primer encargo para esta ciudad castellana con ´El Descendido´, que sale por las tortuosas calles de la antigua ciudad desde desde 1879. En Salamanca desde 1941, también procesiona una obra del gran escultor valenciano llamada la Soledad, en Úbeda sustituyendo a la quemada en 1936 Benlliuré talló un Jesús caído y en Málaga realizó un Nazareno tras la destrucción de la talla anterior en 1931. Así, del mismo modo, otras poblaciones españolas cuentan con pasos esculpidos por el hiperactivo artista valenciano, incluida la Semana Sanata Marinera que saca un paso firmado por Mariano Benlliure llamado La Verónica.Nuestro ilustre Joaquin Sorollatambien contribuyó con sus cuadros al recuerdo de la Semana Santa por toda España, en este cuadro, Sevilla
Programación Semana Santa Marinera 2019 Las Provincias programación
__________________
SEMANA SANTA MARINERA POBLATS MARITIMS
La passió cristiana dels barris de la mar valenciana, de les seues plages, dels seus peixcadors , de Sorolla, dels Benlliure...
Aixina naix una tradició que perdura en esforç any rere any,enaltint una festa i un sentir., en el redoble sempre en l'esquerra,com s'ensenya a desfilar.
Els seus primers origens es daten pel document de Basilio Sebastián Castellà de Losada. En el títul “Costums espanyoles.
De la Semana Santa en varis pobles de Valéncia, inclosa esta ciutat”, està datat en l'any 1847 i va ser publicat en el tom V de la revista “Museu de les Famílies”. A lo llarc d'este treball que arreplega la descripció de la Semana Santa que se celebrava en la parròquia de Santa María de la Mar, l'autor cita en l'any 1795 el naiximent d'una Concòrdia de Sayons, a la que posteriorment s'uniria una atra de granaders.
En això quedava conformada la tradicional composició de colectius que integren de manera tradicional la Semana Santa Marinera de Valéncia: vestes (penitents), que acompanyen en les processons al Crucificat, sayons/soldats romans, que custodien al Nasareno i els granaders, que acompanyen a Ntra.Sra. dels Dolors, en la seua soletat ., sumanse en el passar de vos anys, i pese al paró de la Guerra Civil espanyola, la crema i destrucció d'imàgens a mans de republicans i comunistes .. numeroses cofradies i imagénes fins als nostres dies.
Entre les tradicions diferencials de la Semana Santa Marinera destaca el fet de que les imàgens s'acullen durant la Semana Santa en les Germandats o Confraries, en locals parroquials i fins i tot en cases particulars. Estos locals i cases devenen en capelles durant la commemoració de la Semana Santa, en particular en el Dijous Sant; és lo que es coneix com la visita als monuments. No cal confondre estes imàgens en les relíquies que representen i que no es troben allí.
Llevat algunes imàgens casi totes van canviant de casa cada any i ya acabada la Semana Santa es tornen a la Parròquia o al Museu, fins i tot al local de la germandat o a algun cofrade. Hi ha germandats que no deixen les imàgens en cases.
És costum, durant la nit de Gloria (matinada del Dissabte al Dumenge de Resurrecció), que la gent tire aigua i vaixella vella des dels balcons. És l'acte conegut com la trencà dels perols, una costum la simbologia de la qual és tirar lo vell per a deixar entrar lo nou, renovar-se.Junt en els vestes o penitents, procesionen els cridats personages bíblics, que representen a distints protagonistes dels Evangelis, que es fan acompanyar d'una alegoria que els identifica i que solen portar en les mans.Són tradicionals en la Semana Santa Marinera les Corporacions (antigament, Corporacions Armades), que representen soldats de tall històric, tant en l'época de la conquista romana (pretorians i longinos), de les Creuades (sayons), o de l'invasió napoleònica (granaders francesos).
L'imagineria valenciana té també el seu artiste. És al final de la seua carrera, en la década dels quaranta, quan Mariano Benlliure, que ya és per llavors un dels escultors més celebres de la seua época, quan centra la seua activitat en l'imagineria religiosa i de caràcter
procesional, rebent encàrrecs per tot el país en la finalitat de repondre tot allò que es va ser destruït en la crema de les iglésies de l'any 1931 i les destrosses conseqüència de la Guerra civil. Aixina, en 1931 el nostre gran escultor, naixcut en el barri del Carmen, quan contava en 68 anys, va entregar a la ciutat de Zamora, concretament a la Confraria de Jesús Nasareno el pas ´Redenció´ que està considerat com la millor obra d'art sacre del nostre autor.
Un complex grup escultòric protagonisat pel Nasareno, el Cirineo (qui va ajudar a Jesús a pujar la creu al Gólgota) i la Magdalena sumida en l'el dolor. Temps arrere en solament quinze anys, va realisar el seu primer encàrrec per a esta ciutat castellana en ´El Descenso´, que ix per les tortuosas carrers de l'antiga ciutat des de des de 1879. En Salamanca des de 1941, també procesiona una obra del gran escultor valencià cridada la Soletat, en Úbeda substituint a la cremada en 1936 Benlliuré va tallar un Jesús caigut i en Màlaga va realisar un Nazareno despuix de la destrucció de la talla anterior en 1931. Aixina, de la mateixa manera, atres poblacions espanyoles conten en passos esculpits pel hiperactiu artiste valencià, inclosa la Semana Santa Marinera que trau un pas firmat per Mariano Benlliure cridat La Verónica.
El nostre ilustre Joaquin Sorolla tambe va contribuir en els seus quadros al recort de la Semana Santa per tota Espanya, en este quadro, Sevilla
__________________
SEMANA SANTA MARINERA POBLATS MARITIMS
La passió cristiana dels barris de la mar valenciana, de les seues plages, dels seus peixcadors , de Sorolla, dels Benlliure...
Aixina naix una tradició que perdura en esforç any rere any,enaltint una festa i un sentir., en el redoble sempre en l'esquerra,com s'ensenya a desfilar.
Els seus primers origens es daten pel document de Basilio Sebastián Castellà de Losada. En el títul “Costums espanyoles.
De la Semana Santa en varis pobles de Valéncia, inclosa esta ciutat”, està datat en l'any 1847 i va ser publicat en el tom V de la revista “Museu de les Famílies”. A lo llarc d'este treball que arreplega la descripció de la Semana Santa que se celebrava en la parròquia de Santa María de la Mar, l'autor cita en l'any 1795 el naiximent d'una Concòrdia de Sayons, a la que posteriorment s'uniria una atra de granaders.
En això quedava conformada la tradicional composició de colectius que integren de manera tradicional la Semana Santa Marinera de Valéncia: vestes (penitents), que acompanyen en les processons al Crucificat, sayons/soldats romans, que custodien al Nasareno i els granaders, que acompanyen a Ntra.Sra. dels Dolors, en la seua soletat ., sumanse en el passar de vos anys, i pese al paró de la Guerra Civil espanyola, la crema i destrucció d'imàgens a mans de republicans i comunistes .. numeroses cofradies i imagénes fins als nostres dies.
Entre les tradicions diferencials de la Semana Santa Marinera destaca el fet de que les imàgens s'acullen durant la Semana Santa en les Germandats o Confraries, en locals parroquials i fins i tot en cases particulars. Estos locals i cases devenen en capelles durant la commemoració de la Semana Santa, en particular en el Dijous Sant; és lo que es coneix com la visita als monuments. No cal confondre estes imàgens en les relíquies que representen i que no es troben allí.
Llevat algunes imàgens casi totes van canviant de casa cada any i ya acabada la Semana Santa es tornen a la Parròquia o al Museu, fins i tot al local de la germandat o a algun cofrade. Hi ha germandats que no deixen les imàgens en cases.
És costum, durant la nit de Gloria (matinada del Dissabte al Dumenge de Resurrecció), que la gent tire aigua i vaixella vella des dels balcons. És l'acte conegut com la trencà dels perols, una costum la simbologia de la qual és tirar lo vell per a deixar entrar lo nou, renovar-se.Junt en els vestes o penitents, procesionen els cridats personages bíblics, que representen a distints protagonistes dels Evangelis, que es fan acompanyar d'una alegoria que els identifica i que solen portar en les mans.Són tradicionals en la Semana Santa Marinera les Corporacions (antigament, Corporacions Armades), que representen soldats de tall històric, tant en l'época de la conquista romana (pretorians i longinos), de les Creuades (sayons), o de l'invasió napoleònica (granaders francesos).
L'imagineria valenciana té també el seu artiste. És al final de la seua carrera, en la década dels quaranta, quan Mariano Benlliure, que ya és per llavors un dels escultors més celebres de la seua época, quan centra la seua activitat en l'imagineria religiosa i de caràcter
Un complex grup escultòric protagonisat pel Nasareno, el Cirineo (qui va ajudar a Jesús a pujar la creu al Gólgota) i la Magdalena sumida en l'el dolor. Temps arrere en solament quinze anys, va realisar el seu primer encàrrec per a esta ciutat castellana en ´El Descenso´, que ix per les tortuosas carrers de l'antiga ciutat des de des de 1879. En Salamanca des de 1941, també procesiona una obra del gran escultor valencià cridada la Soletat, en Úbeda substituint a la cremada en 1936 Benlliuré va tallar un Jesús caigut i en Màlaga va realisar un Nazareno despuix de la destrucció de la talla anterior en 1931. Aixina, de la mateixa manera, atres poblacions espanyoles conten en passos esculpits pel hiperactiu artiste valencià, inclosa la Semana Santa Marinera que trau un pas firmat per Mariano Benlliure cridat La Verónica.
El nostre ilustre Joaquin Sorolla tambe va contribuir en els seus quadros al recort de la Semana Santa per tota Espanya, en este quadro, Sevilla
