martes, 21 de agosto de 2018
La fuente del Negrito y el mecenas del agua potable en Valencia- Mariano de Liñan
BROTANT AIGUA POTABLE EN LA CIUTAT DE VALÉNCIA PER PRIMERA VOLTA. FONT DEL NEGRITO.
No todo el mundo sabe que la fuente del Negrito,enclavada en uno de los barrios más señoriales y antiguos , Ciutat Vella/barrio de La Seo, recoge el testimonio visual y palpable de la primera vez que en nuestra ciudad de Valencia,brotaba el agua potable, bajo la alegría y asombro del pueblo un 19 de noviembre de 1850.
Pero algunos mas... desconocen quièn fue el mecenas, luchador infatigable e impulsor para que nuestra ciudad contase con el agua potable.
No fue otro que el canónigo Mariano de Liñan i Morelló , un ilustrado, generoso que dono su patrimonio en deuda publica francesa y todo en su empeño para que esto se hiciese realidad.
Nacido el 1 de noviembre de 1769 en el Grao de Valencia, inició sus estudios como colegial del Colegio Mayor de Santo Tomás de Villanueva. Posteriormente llegaría a ser catedrático de Lengua Arabe en la Universidad de Valenciay como tal pavorde de la Catedral Metropolitana de Valencia. Fue elegido diputado en las Cortes de 1820 y posteriormente llegaría a ser Prócer del Reino en las Cortes de 1834, año en el que es nombrado por la Reina Gobernadora, Comisario General de la Cruzada. En 1844 es preconizado para obispo de Teruel, cargo que no llega a ocupar ya que muere el 14 de mayo de 1844 en Madrid. Había dejado en su testamento 50.000 duros para la traída de aguas a su ciudad natal.
Es de bien nacidos ser agradecidos y Valencia le debe a Liñan todo el agradecimiento del mundo,en un rincón de la plaza Virgen de los Desamparados, justo al lado de la Basílica y arropado por la sombra de los magnolios, Valencia le rinde tributo con esta fuente portadora de su busto.
Pilar Esteve Garcia( Pilar Verdadera)
Equip Torres Blaves
________________________________________________
BROTANT AIGUA POTABLE EN LA CIUTAT DE VALÉNCIA PER PRIMERA VOLTA,LA FONT DEL NEGRITO.
No tot lo món sap que la font del Negrito,enclavada en un dels barris més senyorials i antics , Ciutat Vella/barri de la Sèu, de la nostra ciutat... arreplega el testimoni visual i palpable de la primera volta que en la ciutat de Valéncia,brotava l'aigua potable, baix l'alegria i sorpresa del poble un 19 de novembre de 1850.
Pero alguns mes... desconeixen qui va ser el mecenes, lluitador infatigable i impulsor per a que la nostra ciutat contara en l'aigua potable.
No va ser un atre que el canonge Mariano de Liñan i Morelló , un ilustrat, generós que doná el seu patrimoni en deute publica francesa i tot en el seu encabotament per a que açò es fera realitat.
Naixcut l'1 de novembre de 1769 en el *Grao de Valéncia, va iniciar els seus estudis com a colegial del Colege Major de Sant Tomás de Villanueva. Posteriorment aplegaria a ser catedràtic de Llengua Arabe en l'Universitat de Valencia y com a tal pavorde de la Catedral Metropolitana de Valéncia. Va ser elegit diputat en les Corts de 1820 i posteriorment aplegaria a ser Prócer del Regne en les Corts de 1834, any en el que és nomenat per la Regna Governadora, Comissari General de la Creuada. En 1844 és preconisat per a bisbe de Terol, càrrec que no aplega a ocupar ya que mor el 14 de maig de 1844 en Madrit. Havia deixat en el seu testament 50.000 durs per a la portada d'aigües a la seua ciutat natal.
És de ben naixcuts ser agraïts i Valéncia li deu a Liñan tot l'agraïment del món!! En un racó de la plaça de la Verge dels Desamparats, just al costat de la Basílica i arropat per l'ombra dels magnolios, Valéncia li rendix tribut en esta font portadora del seu bust.
No todo el mundo sabe que la fuente del Negrito,enclavada en uno de los barrios más señoriales y antiguos , Ciutat Vella/barrio de La Seo, recoge el testimonio visual y palpable de la primera vez que en nuestra ciudad de Valencia,brotaba el agua potable, bajo la alegría y asombro del pueblo un 19 de noviembre de 1850.
Pero algunos mas... desconocen quièn fue el mecenas, luchador infatigable e impulsor para que nuestra ciudad contase con el agua potable.
No fue otro que el canónigo Mariano de Liñan i Morelló , un ilustrado, generoso que dono su patrimonio en deuda publica francesa y todo en su empeño para que esto se hiciese realidad.
Nacido el 1 de noviembre de 1769 en el Grao de Valencia, inició sus estudios como colegial del Colegio Mayor de Santo Tomás de Villanueva. Posteriormente llegaría a ser catedrático de Lengua Arabe en la Universidad de Valenciay como tal pavorde de la Catedral Metropolitana de Valencia. Fue elegido diputado en las Cortes de 1820 y posteriormente llegaría a ser Prócer del Reino en las Cortes de 1834, año en el que es nombrado por la Reina Gobernadora, Comisario General de la Cruzada. En 1844 es preconizado para obispo de Teruel, cargo que no llega a ocupar ya que muere el 14 de mayo de 1844 en Madrid. Había dejado en su testamento 50.000 duros para la traída de aguas a su ciudad natal.
Es de bien nacidos ser agradecidos y Valencia le debe a Liñan todo el agradecimiento del mundo,en un rincón de la plaza Virgen de los Desamparados, justo al lado de la Basílica y arropado por la sombra de los magnolios, Valencia le rinde tributo con esta fuente portadora de su busto.
Pilar Esteve Garcia( Pilar Verdadera)
Equip Torres Blaves
________________________________________________
BROTANT AIGUA POTABLE EN LA CIUTAT DE VALÉNCIA PER PRIMERA VOLTA,LA FONT DEL NEGRITO.
No tot lo món sap que la font del Negrito,enclavada en un dels barris més senyorials i antics , Ciutat Vella/barri de la Sèu, de la nostra ciutat... arreplega el testimoni visual i palpable de la primera volta que en la ciutat de Valéncia,brotava l'aigua potable, baix l'alegria i sorpresa del poble un 19 de novembre de 1850.
Pero alguns mes... desconeixen qui va ser el mecenes, lluitador infatigable i impulsor per a que la nostra ciutat contara en l'aigua potable.
No va ser un atre que el canonge Mariano de Liñan i Morelló , un ilustrat, generós que doná el seu patrimoni en deute publica francesa i tot en el seu encabotament per a que açò es fera realitat.
Naixcut l'1 de novembre de 1769 en el *Grao de Valéncia, va iniciar els seus estudis com a colegial del Colege Major de Sant Tomás de Villanueva. Posteriorment aplegaria a ser catedràtic de Llengua Arabe en l'Universitat de Valencia y com a tal pavorde de la Catedral Metropolitana de Valéncia. Va ser elegit diputat en les Corts de 1820 i posteriorment aplegaria a ser Prócer del Regne en les Corts de 1834, any en el que és nomenat per la Regna Governadora, Comissari General de la Creuada. En 1844 és preconisat per a bisbe de Terol, càrrec que no aplega a ocupar ya que mor el 14 de maig de 1844 en Madrit. Havia deixat en el seu testament 50.000 durs per a la portada d'aigües a la seua ciutat natal.
És de ben naixcuts ser agraïts i Valéncia li deu a Liñan tot l'agraïment del món!! En un racó de la plaça de la Verge dels Desamparats, just al costat de la Basílica i arropat per l'ombra dels magnolios, Valéncia li rendix tribut en esta font portadora del seu bust.
sábado, 16 de junio de 2018
A PUNT la TV "VALENCIANA" DE COMPROMÍS/PSOE NACIDA PARA ADOCTRINAR CATALÀN E INDEPENDENTISTAS
Los independentistas se han asegurado el control de los contenidos del nuevo canal público valenciano A Punt. TV3, Compromís, Esquerra y Més, los mismos partidos -en este caso con un evidente contenido nacionalista-separatista- que acusan a otras televisiones públicas de mantener un control político se han encargado de tener a representantes o personas totalmente ligadas a ellos entre los cargos directivos a pie de redacción de forma que el control de los contenidos sea directo. Sin intermediarios. Sin miramientos.
La recién estrenada televisión pública valenciana cuenta como directora con Empar Marco. Marco ha trabajado entre 1994 y el año 2000 como delegada del diario nacionalista Avui en lo que ellos llaman “el País Valenciano”. Compaginó ese cargo con la corresponsalía de Catalunya Ràdio y desde el año 2003 y hasta que tomó posesión de su cargo actual, fue delegada de TV3 en lo que denominan “el País Valenciano”.
La subdirectora de informativos no diarios es Esperança Camps, que fue hasta hace un año la Consejera de Transparencia, Participación y Cultura del Gobierno balear bajo mandato socialista y de los separatistas baleares de Més. Ella fue nombrada a propuesta de Més per Menorca, una coalición compuesta por el Partido Socialista de Menorca, Esquerra Republicana de Menorca (partido hermano del independentista ERC), Iniciativa Verds Menorca y los ecosocialistas de Equo. Camps ostentó el cargo de consejera durante menos de un año.
La directora de Informativos diarios es Remei Blasco. Ella ha sido redactora del semanario nacionalista El Temps. Blasco suscribió en 2003 un texto colectivo contra el Ejecutivo valenciano de Eduardo Zaplana y dio apoyo hace dos años a un manifiesto que respaldaba la candidatura del cantautor y sociólogo Rafael Xambó -miembro del Consejo Rector de la nueva RTVV- a las primarias de Compromís de cara a las elecciones autonómicas.
Otra figura ligada al independentismo es la nueva directora de Contenidos Web y Redes Sociales. Anna Peña ha sido la ex jefa de prensa y directora de las campañas electorales de ERC en la Comunidad Valenciana. La periodista ha sido, además, la encargada de redactar el Libro de Estilo cuyas normas deben cumplir todos los periodistas de la nueva TV autonómica. También ha sido portavoz de las Juventudes independentistas (JERC) del partido de Oriol Junqueras, secretaria de Formación, secretaria de Herramientas Digitales y candidata de ERC en la Comunidad Valenciana.
Anna Peña fue la encargada de presentar, en febrero de 2008, la campaña organizada por el partido independentista para “echar” de Cataluña al Rey y al Ejército, con los lemas “Fem-los fora!” (¡Echémoslos!) y “Cap a la independència!” (¡Hacia la independencia!). En octubre de aquel mismo año, volvió a protagonizar una polémica al colgar una bandera estelada en el balcón del Ayuntamiento de Valencia.
Estos son algunos de los puestos clave de la futura televisión pública valenciana, la misma que asegura que va a ser neutral.
Radio independentista
La radio pública valenciana tampoco se escapa al control de los separatistas. En su estreno, el pasado 13 de noviembre, programó una batería de 10 canciones en catalán y propias del más puro repertorio separatista.
La número uno de estas canciones fue de Obrint Pas (Al país de l’olivera). La canción era ‘La Flama’, que fue elegida por la web ediciones.la22.org como una de las nueve canciones independentistas. La publicación la definía de la siguiente manera: “La Flama es uno de las canciones más escuchada [sic] de este grupo, que es conocido por componer letras de canciones muy reivindicativas que tratan la mayoría de veces de temas sociales y la independencia de los Països Catalans”.
El grupo, de hecho, participó en el acto final ‘por el sí’ en Montjuic. Uno de los miembros de este grupo, Miquel Gironés, actuó además en el concierto de 2013 con motivo de la Diada.
La segunda canción elegida ha sido de El Diluvi. Junto a Manel y Tardor fueron uno de los grupos anunciados para protagonizar el concierto de bienvenida al invierno de 2016 de JovesPV-Compromís (Jóvenes País Valenciano Compromís).
La tercera, del grupo Zoo, se titula Ara estem sols. Este grupo saltó a las páginas de política tras ser contratado por la alcaldesa de Madrid, Manuela Carmena, para las fiestas de Moratalaz y descubrir que eran un grupo no sólo de ideología independentista, sino que no dudaba en reivindicar al dictador venezolano Hugo Chávez. Entre sus temas más selectos se puede escuchar la frase: “Que no será por ganas de poneros bombas”.
Otra de las canciones de este repertorio que la dirección de A Punt ha considerado tan neutral como para ser emitido en el estreno de una radio publica es de Pep Gimeno, llamada Botifarra – Malaguenya de Barxeta. Este autor fue conocido por la polémica mantenida con el diputado nacional del PP, Joaquín Albaladejo, quien defendió que una actuación de Botifarra hace tiempo en Torrevieja fue un “acto de exaltación de la política pancatalanista del conseller Vicent Marzà, y una provocación, pues se celebra a cinco días del referéndum de Cataluña del 1 de octubre”.
Otra pieza fue Colpeja Fort, de La Gossa Sorda, cuyo líder, Josep Nadal, es actualmente diputado autonómico de Compromís y publicó el famoso tuit en el que afirmaba que el Banco de Sabadell no era bienvenido a la Comunidad Valenciana.
Otros temas, como El camí de la esperança, de Arrós Caldós; Cantaré Llibertat, de Carraixet… se unen a esta lista de ‘greatest hits’ seleccionados como anticipo de lo que va a ser la nueva radio púbica de socialistas y Compromís.
A PUNT la TV "VALENCIANA" DE COMPROMÍS/PSOE NACIDA PARA ADOCTRINAR CATALÁN E INDEPENDENTISTAS
La subdirectora d'informatius no diaris és Esperança Camps, que va anar fins a fa un any la Consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern balear baix mandat socialiste i dels separatistes balears de Més. Ella va ser nomenada a proposta de Més per Menorca, una coalició composta pel Partit Socialiste de Menorca, Esquerra Republicana de Menorca (partit germà de l'independentiste ERC), Iniciativa Verds Menorca i els ecosocialistes de Equo. Camps va ostentar el càrrec de consellera durant menys d'un any.
La directora d'Informatius diaris és Remei Blasco. Ella ha segut redactora del semanari nacionaliste El Temps. Blasco va subscriure en 2003 un text colectiu contra l'Eixecutiu valencià d'Eduardo Zaplana i va donar respal fa dos anys a un manifest que respalava la candidatura del cantautor i sociòlec Rafael Xambó -membre del Consell Rector de la nova RTVV- a les primàries de Compromís de cara a les eleccions autonòmiques.
Una atra figura lligada a l'independentisme és la nova directora de Continguts Web i Rets Socials. Anna Penya ha segut l'ex cap de prensa i directora de les campanyes electorals d'ERC en la Comunitat Valenciana. La periodista ha segut, ademés, l'encarregada de redactar el Llibre d'Estil les normes del qual deuen complir tots els periodistes de la nova TV autonòmica. També ha segut portaveu de les Joventuts independentistes (JERC) del partit d'Oriol *Junqueras, secretària de Formació, secretària de Ferramentes Digitals i candidata d'ERC en la Comunitat ValencianA
Anna Penya va ser l'encarregada de presentar, en febrer de 2008, la campanya organisada pel partit independentiste per a “tirar” de Catalunya al Rei i a l'Eixèrcit, en els lemes “Fem-els fora!” (¡Tirem-los!) i “Cap a l'independència!” (¡Cap a l'independència!). En octubre d'aquell mateix any, va tornar a protagonisar una polèmica en penjar una bandera estelada en el balcó de l'Ajuntament de Valéncia.
Estos són alguns dels llocs clau de la futura televisió pública valenciana, la mateixa que assegura que va a ser neutral.
Ràdio independentista
La ràdio pública valenciana tampoc s'escapa al control dels separatistes. En la seua estrena, el passat 13 de novembre, va programar una bateria de 10 cançons en català i pròpies del més pur repertori separatiste.
La número un d'estes cançons va ser de Obrint Pas (Al país de l’olivera). La cançó era ‘La Flama’, que va ser elegida per la web edicions.la22.org com una de les nou cançons independentistes. La publicació la definia de la següent manera: “La Flama és un de les cançons més escoltada [sic] d'este grup, que és conegut per compondre lletres de cançons molt reivindicatives que tracten la majoria de voltes de temes socials i l'independència dels Països Catalans”.
El grup, de fet, va participar en l'acte final ‘pel sí’ en Montjuïc. Un dels membres d'este grup, Miquel Gironés, va actuar ademés en el concert de 2013 en motiu de la *Diada.
La segona cançó elegida ha segut del Diluvi. Junt a Manel i Tardor varen ser un dels grups anunciats per a protagonisar el concert de benvinguda a l'hivern de 2016 de JovesPV-Compromís (Jóvens País Valencià Compromís).
La tercera, del grup Zoo, es titula Llaura estem sols. Este grup va botar a les pàgines de política despuix de ser contractat per l'alcaldesa de Madrit, Manuela *Carmena, per a les festes de *Moratalaz i descobrir que eren un grup no només d'ideologia independentista, sino que no dubtava en reivindicar al dictador veneçolà Hugo Chávez. Entre els seus temes més selectes es pot escoltar la frase: “Que no serà per ganes de posar-vos bombes”.
Una atra de les cançons d'este repertori que la direcció de Punt ha considerat tan neutral com per a ser emés en l'estrena d'una ràdio publica és de Pep Gimeno, cridada Botifarra – Malaguenya de Barxeta. Este autor va ser conegut per la polèmica mantinguda en el diputat nacional del PP, Joaquín Albaladejo, qui va defendre que una actuació de Botifarra fa temps en Torrevella va ser un “acte d'exaltació de la política pancatalanista del conseller Vicent Marzà, i una provocació, puix se celebra a cinc dies del referèndum de Catalunya de l'1 d'octubre”.
Una atra peça va ser Colpeja Fort, de la Gossa Sorda, el líder de la qual, Josep Nadal, és actualment diputat autonòmic de Compromís i va publicar el famós tuit en el que afirmava que el Banc de Sabadell no era benvingut a la Comunitat Valenciana.
Atres temes, com El camí de la esperança, de Arrós Caldós; Cantaré Llibertat, de Carraixet… s'unixen a esta llista de ‘greatest hits’ seleccionats com a bestreta de lo que va a ser la nova ràdio púbica de socialistes i Compromís.
viernes, 15 de junio de 2018
LES MALES ACTUACIONS DE LA RAE EN EL VALENCIÀ
LAS MALAS ACTUACIONES DE LA RAE CON EL VALENCIANO
Es conocida la denominación del valenciano por el diccionario de la RAE.Variedad del catalán, que se usa en el antiguo Reino de Valéncia, y que se siente allí como lengua propia.
Pd: Particularmente como muchos valencianos esperamos y deseamos que la RAE arregle este entuerto de una. No nos merecemos esto, por historia y valía de nuestra lengua.
Vicente Martí Vaño
____________________________________________________________
LES MALES ACTUACIONS DE LA RAE EN EL VALENCIÀ
És coneguda la denominació del valencià pel diccionari de la RAE.Varietat del català, que s'usa en l'antic Regne de Valéncia, i que se sent allí com a llengua pròpia.
Com va dir Alvarado Ballester, català de Tarragona, i membre de la RAE: -No és competència de la RAE, dictaminar competències, sobre llengües que no siguen la castellana, o l'idioma espanyol. I aixina perque la RAE no és competent, i ningú li nega el prestigi i història que té la nostra llengua, hauria d'adaptar-se al marc constitucional ya que segons l'Estatut d'autonomia valencià del quin forma part en el seu artícul sext, diu: l'idioma valencià és l'oficial de la comunitat valenciana.Una de les greus conseqüències va ser el dictamen del tribunal Suprem en 2006, convalida els títuls de català i valencià, per culpa de la denominació que fa la RAE del valencià.
Les llengües peninsulars llevat la castellana, abans de 1959, eren considerades, per la RAE com a dialectes. Ya en 1959, pansa a ser denominada llengua valenciana, per presència política en les decisions de la RAE. Pero una atra volta en 1970 per noves pressions polítiques, se li dona denominació a totes les demés llengües peninsulars, com a llengües, exceptuant al valencià, que se li denomina, varietat del català.
Açò va causar moltes protestes en Valéncia, i donant-se conte la RAE de la manipulació que havia fet en la denominació del valencià, intente acallar-les, en 1992, va afegir que "se sent allí com comunmente parlada", empastrant més encara l'assunt. I des de llavors fins ara han hagut escrits i cartes de la RACV, demanant un canvi, sobre esta denominació, ya que la llengua valenciana no havia segut tractada, com les demés llengües peninsulars, sense que aplegue canvi cap per part de la RAE.
Pd: Particularment com a molts valencians esperem i desige que la RAE arregle este entort d'una. No nos mereixem açò, per història i valia de la nostra llengua.
Es conocida la denominación del valenciano por el diccionario de la RAE.Variedad del catalán, que se usa en el antiguo Reino de Valéncia, y que se siente allí como lengua propia.
Como dijo Alvarado Ballester, catalán de Tarragona, y miembro de la RAE: -No es competencia de la RAE, dictaminar competencias, sobre lenguas que no sean la castellana, o el idioma español. Y así porque la RAE no es competente, y nadie le niega el prestigio e historia que tiene nuestra lengua, habría de adaptarse al marco constitucional ya que según el Estatuto de autonomía valenciano del cuál forma parte en su artículo sexto, dice: el idioma valenciano es el oficial de la comunidad valenciana.Una de las graves consecuencias fue el dictamen del tribunal Supremo en 2006, convalida los títulos de catalán y valenciano, por culpa de la denominación que hace la RAE del valenciano.
Las lenguas peninsulares excepto la castellana, antes de 1959, eran consideradas, por la RAE como dialectos. Ya en 1959, pasa a ser denominada lengua valenciana, por presencia política en las decisiones de la RAE. Pero otra vez en 1970 por nuevas presiones políticas, se le da denominación a todas las demás lenguas peninsulares, como lenguas, exceptuando al valenciano, que se le denomina, variedad del catalán.
Esto causó muchas protestas en Valencia, y dándose cuenta la RAE de la manipulación que había hecho en la denominación del valenciano, intento acallarlas, en 1992, añadió que "se siente allí como comunmente hablada", empastrando más aún el asunto. Y desde entonces hasta ahora han habido escritos y cartas de la RACV, pidiendo un cambio, sobre esta denominación, ya que la lengua valenciana no había sido tratada, como las demás lenguas peninsulares, sin que llegue cambio ninguno por parte de la RAE. Pd: Particularmente como muchos valencianos esperamos y deseamos que la RAE arregle este entuerto de una. No nos merecemos esto, por historia y valía de nuestra lengua.
Vicente Martí Vaño
____________________________________________________________
LES MALES ACTUACIONS DE LA RAE EN EL VALENCIÀ
És coneguda la denominació del valencià pel diccionari de la RAE.Varietat del català, que s'usa en l'antic Regne de Valéncia, i que se sent allí com a llengua pròpia.
Com va dir Alvarado Ballester, català de Tarragona, i membre de la RAE: -No és competència de la RAE, dictaminar competències, sobre llengües que no siguen la castellana, o l'idioma espanyol. I aixina perque la RAE no és competent, i ningú li nega el prestigi i història que té la nostra llengua, hauria d'adaptar-se al marc constitucional ya que segons l'Estatut d'autonomia valencià del quin forma part en el seu artícul sext, diu: l'idioma valencià és l'oficial de la comunitat valenciana.Una de les greus conseqüències va ser el dictamen del tribunal Suprem en 2006, convalida els títuls de català i valencià, per culpa de la denominació que fa la RAE del valencià.
Les llengües peninsulars llevat la castellana, abans de 1959, eren considerades, per la RAE com a dialectes. Ya en 1959, pansa a ser denominada llengua valenciana, per presència política en les decisions de la RAE. Pero una atra volta en 1970 per noves pressions polítiques, se li dona denominació a totes les demés llengües peninsulars, com a llengües, exceptuant al valencià, que se li denomina, varietat del català.
Açò va causar moltes protestes en Valéncia, i donant-se conte la RAE de la manipulació que havia fet en la denominació del valencià, intente acallar-les, en 1992, va afegir que "se sent allí com comunmente parlada", empastrant més encara l'assunt. I des de llavors fins ara han hagut escrits i cartes de la RACV, demanant un canvi, sobre esta denominació, ya que la llengua valenciana no havia segut tractada, com les demés llengües peninsulars, sense que aplegue canvi cap per part de la RAE.
Pd: Particularment com a molts valencians esperem i desige que la RAE arregle este entort d'una. No nos mereixem açò, per història i valia de la nostra llengua.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
ASI CAMBIARON LOS CATALANES LA HISTORIA DE VALENCIA /by El mundo
El archivero catalàn que cambió los documentos en la Edad Media. Próspero de Bofarull i Mascaró, director del Archivo de la Corona d...
NUESTROS ARTÍCULOS:
- TRASLLAT VERGE DELS DESAMPARATS fotos de Germán Galindo Belenguer
-AUTOCRÍTICA por José Manuel Bou Blanc
-MI VOTO ESTA DECIDIDO por Juan Carlos Ponce
-EL PALLETER-EL PUEBLO VALENCIANO CONTRA LOS FRANCESES por Pilar Verdadera
-AL VALOR Y HEROÍSMO DE UN PUEBLO por Isabel Rubio
-LA FIESTA DE LA DEMOCRACIA por Isabel Rubio
-¿REPETIMOS RESULTADOS EN MUNICIPALES O CAMBIAMOS ? por Pilar Verdadera
- LA DIFERENCIA ENTRE SER Y ESTAR por Isabella Sánchez Ibanco
-100 RAZONES PARA NO VOTAR TRIPARTIT BOTÁNICO por José López Sánchez
-A EURO por Isabel Rubio
-DE CHACHOS Y DEMÁS FAUNA DE PIARA por Isabella Sánchez Ibanco
-EN EL PUNT DE MIRA por María José Martínez Granell
-UNA Y OTRA VEZ por Isabel Rubio Requena
-EL PARTIT VALENCIÁ aUna ES PRESENTA ALS VALENCIANS per Julián Vico
- PARTIT SOM VALENCIANS I EL TRUC. QUATRE VAL I JOC FORA por Pilar Verdadera
-SEMANA SANTA MARINERA CIUDAD DE VALENCIA.TRADICIÓN E HISTORIA Por Pilar Verdadera
-CUANDO EL VENENO VIENE DE CASA por Isabel Rubio Requena
-¡POR QUÉ VOX! por Isabella Sanchéz Ibanco
-¿QUE ES EL FASCISMO?¿Y TÚ ME LO PREGUNTAS? EL FASCISMO ERES TÚ por Juan Carlos Ponce
-ANTES DE VOTAR LEER EL PROSPECTO por Rafael Balaguer
-MANADAS, PIARAS Y DEMÁS MUGRE por Isabel Rubio Requena
-ENVENENAMIENTO SOCIAL por Isabel Rubio Requena
-CARTA AL FUTURO PRESIDENTE DE LA GENERALITAT por Juan Carlos Ponce
-SE BUSCA¡ RECOMPENSA VALENCIA¡por Isabella Sanchéz Ibanco
-ENTRE PIELES AZULES Y ROSTROS PÁLIDOS ANDA EL JUEGO por Salvador Fructuoso
-VALENCIA SIEMPRE TRAICIONADA por Mº José Martínez Granell
-EL POR QUÉ VOX ES BUENO PARA VALENCIA Y PARA ESPAÑA por Pilar Verdadera
-UN PP VALENCIANIZADO por Rafael Balaguer
-BALANCE DEL TRIPARTITO ENVENENADO por Juan Carlos Ponce
-¿ES LA HORA DEL VALENCIANISMO? Por Juan Manuel Tomás Aspas
-LLANOS DA ENCEFALOGRAMA PLANO Por Ramón García
-OTRA VEZ SERÁ 13 DE ABRIL Por Isabella SAnchéz Ibanco
-SOY GENTE, NO GANADO Por Isabel Rubio Requena
-S'ACOSTEN ELECCIONS ¿A QUI VOTAR? Por Salvador Fructuoso
-VOX ESPAÑA MANIFIESTO LENGUA VALENCIANA RACV por El Palleter
-SANT VICENT I LA FESTA DE LES CREUS CAP A DINS Por Pilar verdadera
-APUNT LA TV VALENCIANA NACIDA PARA ADOCTRINAR EN EL CATALÁN Por Pilar Verdadera
-LAS MALAS ACTUACIONES DE LA RAE CON EL VALENCIANO Por Vicente Marti Vaño
-UNITS CONTRA EL PANCATALANISME /ELECCIONS 2019 Resumen reunión Coordinadora de Entitats culturals del Regne de Valéncia y el seu president, Juan García Sentandreu
-EL CONSELL SOCIAL DE LES LLENGUES .OTRO CASO CLARO DE CATALANIZACIÓN Por Vicente Martí Vañó
-LANZAR EL CATALANISMO DE LAS INSTITUCIONES VALENCIANAS, CONFERENCIA Coordinadora de Entitats Regne de Valéncia
-PUIGDEMONT CELEBRA LA LLEGADA DE LA CATALANIST A TELEVISÓN APUNT, OTRA ARMA DE DESINFORMAR Y CATALANIZAR por Pilar Verdadera
-MAS QUE HOJAS DE RUTA ,PERGAMINOS.ELECCIONES2019 Por Isabel Rubio Requena
-LAS PRUEBAS EXÁMEN GV "MIJA" ES CATALÁN Por Ramón Balaguer
-LES TROBADES PARA NIÑOS, SISTEMA DE ADOCTRINAMIENTO CATALÁN DE COMPROMÍS Y PSOE por Vicente Martí Vañó y Pilar Verdadera
-145 ANYS DEL ILUSTRE JUAN JOSE DOMINÉ, IMPULSOR PORT DE VALÉNCIA Por Pilar Verdadera
-LA FELICTACIÓ DE NADAL DE L'AJUNTAMENT DE VALÉNCIA, INSULTANT Por Ramón García
-LA FUENTE DEL NEGRITO, MECENAS DEL AGUA POTABLE EN VALENCIA Por Pilar Verdadera
-COMPROMÍS, PSOE Y PODEMOS CONTRA EL DEPORTE VALENCIANO Por Pilar Verdadera
-L'AMISTAT ENTRE LA COTORRA MERCAT CENTRAL Y EL PARDAL DE SANT JOAN Por Pilar Verdadera
-VALENCIA SE MANIFIESTA ANTE LA IMPOSICIÓN DEL
CATALÁN POR EL VALENCIANO Por Isabel Rubio Requena
-LOS VALENCIANOS DEBEMOS VOTAR CON SENTIDO COMÚN Y NO A TRAIDORES QUE VENDEN NUESTRA CULTURA Por Pilar Verdadera
- EL CATALÀ DIALECTE DE LA LLENGUA VALENCIANA Por Pilar Verdadera
-SIGLE D'OR LLETRES VALENCIANES Por Pilar Verdadera
-L'UNIVERSITAT DE VALÉNCIA I EL PANCATALANISME Por Rafael Balaguer












